En línia

Aquest blog no serà actualitzat de moment, però restarà en línia.

Continuo la meva activitat en anglès a Toni Sees The World.

Més Curiositats Personals

1. El 1991 em van regalar la meva primera videoconsola: una Sega Game Gear. És més, era molt fan de Sonic the Hedgehog!
2. En aquella època hi havia un programa de televisió que em tenia enganxat: "El Rescate Del Talismán". Era una adaptació del programa de televisió britànic "Knightmare". 
3. També, aleshores, els meus dibuixos preferits eren "Star Street: The Adventures of the Star Kids".
4. Puc mecanografiar 300-400 paraules per minut.
5. Faig servir ulleres per corregir miopia i astigmatisme. No m'agraden gens les lentilles.
6. Sóc al·lèrgic a l'àcar de la pols.
7. El 1993 vaig quedar corprès per la pel·lícula de Agnieszka Holland "The Secret Garden".
8. No gaire després vaig mirar la meva primera pel·lícula "no per a nens": "The Piano".
9. A 11 anys vaig crear la meva primera cinta de casset de varietats. 
10. Faig 188 centímetres d'alçada.

MÉS: Curiositats Personals

Llegeix aquesta entrada en anglès.

V-I-U

Contempla tota direcció: nord, sud, est i oest. I tot per entremig, amunt i avall.

Passat, present i futur. Cap endavant, endarrere i als costats.

- Camina!

- ...

- He dit que caminis!

- Estic confòs! No sé cap on anar! Tinc por!

- De què?

- De perills possibles.

- Ja ho has dit bé: possibles vol dir que podrien passar, però també podrien no passar.

- Passen coses dolentes.

- Passen coses bones també, així que estaràs tot el temps pensant en les coses dolentes que podrien passar-te? O en gaudiràs de les bones que segurament passin?

- No vull que m'agafi per sorpresa quan passin coses dolentes, perquè tu i jo sabem que passaran. Vull estar preparat.

- Això són temps i energia perduts. Gaudeix i confia en tu mateix. Sabràs com fer-ho quan et trobis amb un perill real. I si no, n'aprendràs. No tinguis por aleshores: viu i gaudeix. 

- D'acord!


Aquest text és una creació meva.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Falsa Posta de Sol

Un esdeveniment que em fascina és la falsa posta de sol.

Això pot referir-se a qualsevol dels següents fenòmens òptics atmosfèrics:

1) el sol sembla estar ponent-se a l'horitzó, tot i que encara se'n troba a certa distància.

2) el sol ja s'ha post, però encara sembla estar a l'horitzó o just a sobre.

Hi ha diverses condicions atmosfèriques que poden causar aquest efecte. La més comuna és un tipus d'halo que es forma per la reflexió i la refracció de la llum solar a causa de l'existència de petits cristalls de gel a l'atmosfera, sovint en forma de núvols de tipus cirrus o cirrostrat.

Pots llegir-ne més aquí.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Icebergs i Guèisers

Una altra cançó en català que m'estimo molt és "Icebergs i guèisers". Els mallorquins Antònia Font la van publicar el 2011 al disc "Lamparetes".

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries

davallant mil·límetres cap as oceans (icebergs),

molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,

no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).

Jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons,

mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida.

Som davant ses portes de l'infern,

m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,

som a ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries

davallant mil·limetres cap as oceans (géisers),

un piano caient de s'Empire State (building),

era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta.

Som davant ses portes de l'infern,

plataformes de petroli amb diàmetres enormes,

Som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Som davant ses portes de l'infern,

rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,

som davant ses portes de l'infern per tu i tenc plans de futur.

Sol de Mitjanit

A l'hemisferi Nord, el mes de juny té les nits més curtes de l'any.

És més, l'àrea que va des del sud del cercle polar àrtic fins al pol nord té llum permanentment durant tot aquell mes. És el que s'anomena com a sol de mitjanit, el qual té lloc quan almenys part del disc solar és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Aquest esdeveniment és visible al cercle polar àrtic des de si fa no fa el 12 de juny fins a l'1 de juliol. El nombre de dies amb sol de mitjanit s'incrementa com més cap al pol Nord anem. De fet, aquest lloc gaudeix del sol de mitjanit durant la meitat de l'any, ja que només hi ha una sola sortida i una sola posta de sol a l'any durant els equinoccis.

També durant el mes de juny tenen lloc les nits blanques a moltes àrees al sud del cercle polar àrtic. Això vol dir que hi ha llum durant tota la nit, però el disc solar no és visible durant totes les hores del dia.

Així mateix, els llocs compresos entre les latituds entre 48,5 °N i 60 °N no arriben a veure una foscor total durant les ja esmentades setmanes, perquè el crepuscle continua durant tota la nit. I com més cap al nord, més claror al cel.

Pots llegir-ne més aquí.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

El Carrer dels Torrats

"El carrer dels torrats" és una de les meves cançons preferides en català. Sopa de Cabra la va publicar dintre de l'àlbum "La Roda" (1990):

Ha arribat un altre amic al carrer dels torrats,

però avui he sentit a dir que tu te n'has anat,

Uièee... em va lligar corrent,

Uièee... el temps en va lligar corrent.

Uièee... em va lligar corrent,

Uièee... el temps en va lligar corrent.

Vas agafar en un moment un tren que no ha parat, 

la vida amb els ulls tancats pots perdre en un forat,

Uièee... em va lligar corrent,

Uièee... el temps en va lligar corrent.

Guarda a la nevera els sentiments o et faran mal,

si els dies es tornen negres,

freda has de tenir la sang...

Uièee... em va lligar corrent,

Uièee... el temps en va lligar corrent.

Uièee... em va lligar corrent,

Uièee... el temps en va lligar corrent.

1986-2002

Aquesta primavera passada vaig anar a passar uns dies al lloc on vaig créixer abans de venir a Catalunya: un poble anomenat Santa Cruz (Lians, el qual té una àrea de 6,63 km² i una població de 9.900 habitants l'any 2014).

Aquest poble es troba al municipi d'Oleiros, el qual és a la província de La Corunya (Galícia).

Allà hi ha un dels entorns més bonics que he vist a la meva vida: El Castell de Santa Cruz.

El castell és a una petita illa a la Ria de La Corunya i s'hi pot accedir a peu mitjançant un pont de fusta. El pont va ser construït a inicis de la dècada de 2000 per tal de garantir-hi un accés fàcil. Abans d'això es depenia del mar. Quan la marea era baixa hom podia acostar-s'hi caminant per la sorra, però quan la marea era alta les opcions quedaven reduïdes a anar-hi en barca o nedant.

Un passeig envolta l'illa i ofereix una vista única i magnífica de la ciutat de La Corunya, així com del poble de Santa Cruz i el seu petit port, el qual podeu observar a la foto de dalt. A baix podeu veure el castell amb la marea baixa:

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Només Un Cigarret

Abans-d'ahir va fer 15 mesos que vaig deixar de fumar. De fet, rara vegada recordo que fumava... fins al moment en què veig algú fent-ho.

No dic pas mentida quan afirmo que no trobo gens a faltar fumar, ja que era una addicció costosa que només incrementava l'estrès, empitjorava la meva salut i embrutava la meva aparença. Aleshores, per què voldria triar-ho de nou? Per què voldria esdevenir-ne esclau?

Després de tot aquest temps sense fum només puc estar agraït d'haver recuperat la meva llibertat i per moltes altres coses positives, com ara: tenir sentit de moderació, sentir-me físicament i mentalment millor, poder olorar i tastar menjars i begudes, tenir més diners al compte i gaudir d'una vida sexual de millor qualitat.

MÉS: Sense Fum

De vegades, però, penso: què passaria si em fumés només un cigarret?

Sol

Els últims raigs de llum són ben per sota de l'horitzó, però una il·lusió òptica ens fa pensar que encara hi són. De fet, ens estan dient adéu i bona nit!

La foscor comença a créixer darrere meu i aviat cobrirà tot el cel. Passarà de blau a negre.

Un altre dia ha passat, però un de nou comença.

Primer arriba el crepuscle, després la nit.

No em preocupa, ja que en unes hores el sol haurà tornat.

No hem d'oblidar que des del dia número quatre mai s'ha perdut una cita...

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Catalunya

Catalunya és la meva llar des de fa 13 anys. És el meu país: una nació amb més de mil anys d'història, però encara sense estat propi. Avui dia és una comunitat autònoma de l'Estat espanyol, tot i que molts catalans desitgem la independència.

Aquests símbols són la bandera i l'escut de la nació:

Definicions: Por i Ansietat

La por i l'ansietat poden produir la mateixa resposta en una situació de perill. La tensió muscular, l'augment de la freqüència cardíaca i la manca d'alè són alguns dels símptomes que s'hi poden presentar.

S'entén que aquests canvis en el cos són necessaris per a la nostra supervivència. És més, sense aquestes respostes d'estrès, la nostra ment no rebria el senyal d'alerta davant el perill i el nostre cos seria incapaç de preparar-se per escapar-ne o per enfrontar-s'hi.

Sembla, doncs, que aquests símptomes no han d'estar associats només a situacions negatives a primera vista. De fet, la supervivència és quelcom molt positiu. Aleshores, podem inferir (i sabem) que triar no sobreviure no és positiu.

El costat negatiu de la por i l'ansietat, però, arriba quan aquestes esdevenen factors permanents en la nostra vida i comencen a controlar la nostra ment (i, conseqüentment, el nostre cos). Fins i tot poden estar interrelacionades: la por produeix ansietat i l'ansietat produeix por.

Tot i així, encara que hi ha moltes similituds, la por i l'ansietat no són el mateix.

Tractem Els Altres Tal Com Ens Agradaria Ser Tractats

Aquesta primavera passada vaig fer un curs d'AlephBeta. El vaig trobar molt interessant, ja que tractava sobre l'estructura oculta dels Deu Manaments.

Hom pot resumir el judaisme en 613 mitzvot (plural de la paraula hebrea mitzvah, la qual vol dir "manament"). I alhora aquests es classifiquen en deu manaments:

1) Jo sóc el Senyor, el teu D-u.

2) No et faràs cap imatge del que hi ha dalt al cel.

3) No juraràs en fals pel nom del Senyor, el teu D-u.

4) Recordaràs de consagrar-me el repòs del Sàbat.

5) Honraràs el pare i la mare.

6) No mataràs.

7) No cometràs adulteri.

8) No robaràs.

9) No professaràs fals testimoni.

10) No cobejaràs.

Els Segadors

L'himne nacional de Catalunya es diu "Els Segadors".

La lletra fa referència a la sagnant diada de Corpus Christi (Corpus de Sang), la qual va formar part de la Guerra dels Trenta Anys. Aquesta guerra va tenir lloc a diversos països europeus entre 1618 i 1648.

El 7 de juny de 1640 l'esdeveniment del Corpus de Sang a Barcelona va donar lloc a la Guerra del Segadors, en què els catalans van lluitar contra les tropes del rei Felip IV de Castella.

La melodia de l'himne es va gravar per primera vegada el 1900. No se sap ben bé com es va originar, però és possible que fos inspirada per una versió sefardita de l'oració jueva Ein K'Eloheinu:

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Sense Fum

Tenia 10 anys la primera vegada que vaig tastar un cigarret. Estava jugant a cartes amb alguns familiars i recordo agafar-l'hi a la meva tieta. És clar que no em va agradar gens ni mica i vaig pensar que no ho tornaria a fer mai més.

Dos anys després, però, ja havia començat a parar atenció als paquets de colors cridaners cada vegada que havia d'anar a l'estanc a comprar el diari. Em vaig aprendre tots els noms de les marques que hi venien.

Un dia vaig comprar un paquet de cigarrets a la màquina d'un bar, malgrat que hi havia un anunci on s'indicava clarament que no es podia vendre tabac a menors d'edat. Tot i així, ningú va cridar la meva atenció.

De totes maneres, aquella aventura va durar poc, ja que la segona vegada que ho vaig fer em va sorprendre la meva germana. Em va reganyar tant que se'm van llevar les ganes de fer-ho per molts anys.

Vegetarià

Quan tenia nou anys vaig aprendre a l'escola que els vegetarians eren aquelles persones que decideixen no consumir la carn dels animals (carn vermella, aus de corral, peix, marisc i la carn de qualsevol altre animal) i que també poden abstenir-se de consumir qualsevol subproducte d'origen animal. Voldria aprofitar per dir, amb tot el meu afecte, a tots els que mengeu una dieta basada en vegetals en què incloeu peix: deixeu de dir que sou vegetarians, si us plau. Recordeu que els vegetarians no mengem animals. De fet, ja hi ha un nom per vosaltres: pescetarians.

Vaig ser criat omnívor i em vaig mantenir així fins a l'octubre de 2007. Fins aleshores, durant els mesos previs ja havia anat incorporant cada vegada més aliments vegetals (fruites, verdures, llegums i cereals) i restringint el consum de carn i aus. Sempre he estat molt escrupolós amb el menjar, fins i tot quan era petit.

Al principi la meva idea era no esdevenir vegetarià, ja que creia que hom havia de menjar peix per estar sa. Tot i així, mai vaig ser amant del peix o de qualsevol cosa que vingués de rius, llacs o l'oceà. Llavors, quan vaig esbrinar que no cal menjar peix, em vaig posar molt content i vaig començar a ser vegetarià.

Creure

Crec en el poder de la paraula.

Crec en el poder de deixar anar.

Crec en mi.

Crec en tu*:

• [inseriu nom]
• company / cònjuge
• descendència (sense distinció humana/no humana)
• família
• amistats
• D-u

*L'ordre dels factors no altera el producte

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Curiositats Personals

D'acord amb el calendari hebreu, quan es pongui el sol avui començarà el 23 de Tammuz de 5775. Com que vaig néixer el 23 de Tammuz de 5743, avui toca una altra publicació personal en què us ensenyo deu coses que potser no sabíeu de mi:

1. La meva llengua materna és el castellà, tot i que visc majoritàriament en català i en anglès.
2. Tinc un gat que es diu Buster, el qual va pertànyer abans a Lydia Lunch.
3. Vaig obtenir el meu permís de conduir l'any 2001 i encara no tinc cotxe.
4. Durant la segona meitat de la dècada del 1990 vaig jugar a tennis. De fet, vaig competir a quatre tornejos, dels quals en vaig guanyar tres. I al que no vaig guanyar vaig quedar finalista.
5. Quan era petit l'aigua em feia molta por i ara és un dels meus entorns preferits.
6. Vaig guanyar un concurs de poesia en gallec quan tenia 17 anys.
7. Patino des que tenia sis anys.
8. Un dels primers llibres que vaig llegir de petit va ser "La Història Interminable" de Michael Ende.
9. Vaig fer de model per a una cadena de grans magatzems quan tenia 11/12 anys.
10. Fins ara he visitat aquests països: Portugal, Espanya, Andorra, França, Itàlia, Ciutat del Vaticà, Alemanya, Irlanda, Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica. Sí, m'encanta viatjar!

MÉS: Aniversari

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica (EUA) són una república federal, constitucional i presidencialista, integrada per 50 estats i un districte federal:

La major part del país es troba entre Canadà i Mèxic amb l'excepció dels estats d'Alaska i Hawaii. 

Els Estats Units també administren diversos territoris d'ultramar al Carib (Puerto Rico i les Illes Verges Nord-americanes) i al Pacífic (Samoa Nord-americana, Guam i les illes Marianes del Nord).

Segons The World Factbook, els Estats Units d'Amèrica ocupen una àrea de 9.826.675 km². L'any 2014 tenien una població de 318.892.103 habitants. La capital és Washington DC i la ciutat més gran és la Ciutat de Nova York.

Els EUA són una de les nacions més multiculturals i diverses, ja que el país és el producte de grans immigracions de molts pobles: africans, alemanys, mexicans, irlandesos, britànics, americans, italians, polonesos, escandinaus, francesos...

Els Estats Units es van independitzar de la Gran Bretanya el 1776. Llavors n'eren 13, però durant els segles XIX i XX es van afegir 37 nous estats. Dos dels esdeveniments que van marcar la història de la nació van ser la Guerra Civil (1861-1865) i la Gran Depressió de la dècada de 1930. Encoratjats per les victòries a les dues Guerres Mundials i amb la fi de la Guerra Freda el 1991, els Estats Units s'han erigit com el país més poderós del món.

Ortodròmia

Una de les coses que aprenem a l'escola quan estudiem geometria és que la distància més curta entre dos punts és sempre la línia recta. Això és veritat, sempre i quan es tracti de geometria plana, ja que si parlem d'una superfície esfèrica, aquesta afirmació no serà correcta.

La primera vegada que vaig volar als Estats Units em va picar la curiositat per mirar mapes de les rutes seguides pels avions. Quina sorpresa la meva quan vaig descobrir que els avions no seguien línies rectes!

No arribava a comprendre per quin motiu voldrien les companyies aèries fer els vols més llargs i fer més despesa en combustible.

Aleshores, vaig esbrinar que la representació de la Terra en superfícies planes com els mapes comporta certes distorsions. Per exemple, la projecció de Mercator, utilitzada per Google Maps, ens mostra Groenlàndia quasi tan gran com a Àfrica, quan en realitat la segona és unes 14 vegades més gran que la primera. Així mateix, en aquest tipus de projecció Alaska i Brasil semblen tenir també una mida semblant, tot i que Brasil és 5 vegades més gran que Alaska.

Això vol dir que pensar automàticament en una línia recta que uneix dos aeroports és un error. De fet, la línia més curta en una esfera serà sempre la que dibuixi el cercle màxim entre dos punts. Aquest cercle s'anomena línia ortodròmica. Tanmateix, a l'hora de volar no sempre és possible seguir aquesta ruta, ja que hi ha zones que estan restringides al trànsit civil aeri. Les condicions meteorològiques o un volcà en erupció també poden fer que una ruta aèria es vegi modificada.

La font que he fet servir per escriure aquest article és aquí.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Veritable Amor

L'amor té lloc de manera fàcil i natural.

Sense jocs.

Dues persones que es troben i estan preparades per començar juntes un viatge.

Sense empresonaments ni tractes sense contingut psicològic.

Senzillament és:

• T'estimo i vull el millor per a tu
• M'estimes i vols el millor per a mi

Això és el veritable amor.

Podeu llegir-ne més aquí.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Badia del Vallès

Visc a Badia del Vallès des de fa una dècada. És una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Catalunya.

Aquesta entitat es va crear als anys 60 dins d'un pla del govern espanyol que pretenia crear una zona residencial als afores de les poblacions de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

La construcció es va iniciar i completar durant la primera meitat dels anys 70.

El 1994 Badia del Vallès es va separar de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès i es va constituir en municipi. Abans d'això la zona era coneguda com a "Ciutat Badia".

La vila ocupa una superfície de 0,92 km² i tenia una població de 13.553 habitants l'any 2014.

La majoria d'aquesta gent va emigrar des de la meitat sud d'Espanya. Per aquesta raó es va triar l'oreneta com a símbol de la vila, ja que és una coneguda au migratòria.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Vertigen

Alan Wilder, exmembre de Depeche Mode, un dels meus grups de música preferits, va crear un grup anomenat Recoil el 1986.

L'any 2000 Recoil va publicar "Liquid", un àlbum de música electrònica experimental on hi ha una cançó que es diu "Vertigen". Aquest tema, escrit i narrat per la catalana Rosa Torras, inclou cants de la meva estimada Diamanda Galas:

Aquell matí em vaig llevar. No recordo on ni tan sols el temps que fa. I tot havia canviat. Però jo no ho sabia encara. I més m'hagués valgut no saber-ho mai. El meu món era petit, però suficient, abans. Deixà de ser-ho. La meva vida: un cel particular, nul·la incertesa, dolça soledat.

Més tard: cau soterrat, previsibilitat maleïda, asfixiant aïllament. Mai res m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urgència. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepitós, insuportable. Cridant, plorant, vaig córrer.

Era incapaç de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obrí sota els meus peus. Morir volia, recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del més terrorífic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir.

Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatídic matí, aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi més propera cada vegada, però amb la incertesa de si mai arribarà. Ara el dolor sembla no tenir límits. El dolor i la por són tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.

Podeu escoltar-la aquí.

Llegeix aquesta entrada en anglès.

Aniversari

Com que avui és el meu aniversari, inauguro el blog presentant-me i parlant una mica sobre mi.

Em dic Antoni Maroto (Toni) i vaig néixer el 2 de juliol de 1983.

Visc a l'àrea metropolitana de Barcelona, Catalunya—una nació sense estat. Espero, però, que aviat el meu vot serveixi perquè això canviï.

Les meves passions són les llengües, la música, llegir i escriure. Estic molt agraït de poder comunicar, crear i aprendre.

Visc en tres llengües: català, anglès i castellà. A més, tinc diversos nivells de coneixement en francès, alemany, gallec i rus. Aquest amor per les llengües em va encaminar cap a una llicenciatura en Traducció i Interpretació i un màster en Traducció Audiovisual.

Em considero un traductor entusiasta, creatiu i dinàmic. M'agradaria trobar una feina a temps complet dins del camp dels mitjans digitals i socials, relacionat amb àrees de contingut, comunicació i/o experiència de client.

Fa sis anys que treballo com a agent de banca a distància. Es tracta d'una feina multicanal en un servei que funciona les 24 hores cada dia de l'any per telèfon, correu electrònic, xat i xarxes socials. De fet, és als mitjans digitals i a les xarxes socials on he despuntat com a treballador.

Penso que la meva millor qualitat és que sóc molt decidit. També executo les meves tasques de manera ràpida i amb una qualitat òptima.