Em dic Antoni Maroto (Toni) i vaig néixer el 2 de juliol de 1983.
Visc a l'àrea metropolitana de Barcelona, Catalunya—una nació sense estat. Espero, però, que aviat el meu vot serveixi perquè això canviï.
Les meves passions són les llengües, la música, llegir i escriure. Estic molt agraït de poder comunicar, crear i aprendre.
Visc en tres llengües: català, anglès i castellà. A més, tinc diversos nivells de coneixement en francès, alemany, gallec i rus. Aquest amor per les llengües em va encaminar cap a una llicenciatura en Traducció i Interpretació i un màster en Traducció Audiovisual.
Em considero un traductor entusiasta, creatiu i dinàmic. M'agradaria trobar una feina a temps complet dins del camp dels mitjans digitals i socials, relacionat amb àrees de contingut, comunicació i/o experiència de client.
Fa sis anys que treballo com a agent de banca a distància. Es tracta d'una feina multicanal en un servei que funciona les 24 hores cada dia de l'any per telèfon, correu electrònic, xat i xarxes socials. De fet, és als mitjans digitals i a les xarxes socials on he despuntat com a treballador.
Penso que la meva millor qualitat és que sóc molt decidit. També executo les meves tasques de manera ràpida i amb una qualitat òptima.
La música forma part del meu dia a dia. M'encanta escoltar un munt d'artistes diversos: Antònia Font, Bauhaus, Björk, Chelsea Wolfe, Cocteau Twins, The Cramps, The Cure, Curve, David Bowie, Dead Can Dance, Depeche Mode, Diamanda Galas, Einstürzende Neubauten, Faith & The Muse, Garbage, Gitane Demone, J.G. Thirlwell, The Jesus & Mary Chain, Katie Jane Garside, Kelli Ali, La Lupe, Lush, Lydia Lunch, Mephisto Walz, Miranda Sex Garden, My Bloody Valentine, Nick Cave, Ofra Haza, Pixies, PJ Harvey, Portishead, Praga Khan & Jade 4U, Prince, Rasputina, Shadow Project, Siouxsie & The Banshees, Slowdive, The Smashing Pumpkins, Sonic Youth, Sopa de Cabra, Swans, Switchblade Symphony, Tahures Zurdos, Tairrie B, Theatre of Tragedy, Tori Amos i molts més.
Vaig començar a crear música a l'inici de la meva adolescència. A més, he liderat quatre grups: Horror Dementia, Conde Orlok, Go Ape i LSD Ravens. També he fet spoken word sota el nom de Vertigen.
Mai he signat amb cap discogràfica ni he distribuït la meva música més enllà de compartir-la i de posar-la en streaming per Internet. No m'agrada gravar pel fet que arriba a esdevenir repetitiu i extenuant. Tanmateix, m'encanta fer directes i he tingut l'oportunitat de fer-ho diverses vegades.
Puc cantar i tocar la guitarra, però el que m'agrada més és escriure.
De fet, un dels motius per tenir aquest blog és perquè estimo escriure. Fins ara havia estat escrivint només en anglès "Toni Sees The World", on parlo de temes com deixar de fumar, la història, el judaisme, la música, la psicologia, les relacions, la ciència i el vegetarianisme. També hi publico diversos escrits de tota mena: poemes, històries curtes, monòlegs, cançons.
A partir d'avui, aleshores, començo a escriure també en català. Aquest blog s'emmirallarà en el que escric en anglès. Per tant: benvinguts!
Escriure va sempre de la mà amb llegir.
Avui dia la meva font inicial d'informació és Twitter. Hi puc llegir diversos mitjans en català: VilaWeb, TV3.Cat, Diari Ara i Time Out Barcelona; i en anglès: Mojo Magazine, Tablet Magazine, Jewish Daily Forward i The Jerusalem Post.
Segueixo a diverses persones que són considerades influents, a través de qui aprenc sobre un munt de temes: Pilar Rahola, Mònica Oltra, Empar Moliner, Modernet de Merda, Germà Bel, Matthew Tree, Liz Castro, Hugo Gómez, Pere Cardús, Marta Rojals, Reuven Rivlin, Àngel Colom, Mikel Fernández, Àlex Naranjo, Emma Giné, Ferran Pallàs, Maya Busqué i Eduard Escoffet.
A banda de seguir els meus artistes preferits (músics, directors, actors i actrius, marques, programes i coses relacionades amb llengües), segueixo comptes com el de la WTA Tour, ja que m'agrada molt el tennis. També segueixo el Col·lectiu Emma, el qual busca ajudar que l'opinió pública internacional tingui una imatge justa de la realitat de Catalunya.
Dos dels comptes dels quals acostumo a fer RT són Jewish Comedians i Yiddish Proverbs.
Tot i viure a Catalunya, m'agrada saber què passa als Estats Units d'Amèrica. És d'ajuda en aquest cas llegir el compte oficial del consolat dels EUA a Barcelona.
Com que sóc una persona a qui li agrada buscar constantment la manera de millorar com a persona, trobo molt útil llegir comptes que tracten temes com la conscienciació, la respiració, la meditació, el desenvolupament personal i el pensament positiu. Alguns exemples en són: Louise Hay, Simon Boylan, Judith Orloff, Eric Barker, Learning Mind i Fractal Enlightenment.
Deveu pensar que sóc una persona totalment digitalitzada, però segueixo estimant-me més el paper. Tot i així, haig de dir que el format digital té l'avantatge d'ocupar molt menys espai. Alguns dels llibres que tinc a casa i que m'agradaria destacar són:
- Albert Pont - "Delenda est Hispania"
- Charles Baudelaire - "Les Fleurs du Mal"
- Dennis Cooper - "Closer"
- E.M. Cioran - "Aveux et Anathèmes"
- Emili Teixidor - "Pa negre"
- Emilia Pardo Bazán - "Los Pazos de Ulloa"
- Empar Moliner - "T'estimo si he begut"
- Francesc Viadel - "No mos fareu catalans"
- Giles Tremlett - "Ghosts of Spain"
- Joan Fuster - "Nosaltres els valencians"
- John William Polidori - "The Vampyre"
- Lucia Etxebarria - "La Eva Futura"
- Lydia Lunch - "Paradoxia"
- Michael Ende - "The Neverending Story"
- Mick Mercer - "Music To Die For"
- Oscar Wilde - "The Picture of Dorian Gray"
- Stella Castelluci & Edgar Amaya - "Diving Deep for Sea Shells"
- Vicent Flor - "Noves glòries a Espanya"
Moltes gràcies per llegir-me. Espero que us hagi agradat aquesta entrada. Si us plau, no dubteu a comentar-hi quan vulgueu.
Atentament,
Antoni
PS: Sabíeu que el 2 de juliol és el dia central de l'any? Hi ha exactament 182 dies abans i 182 dies després d'aquest dia, excepte als anys de traspàs. M'encanta també compartir la meva data d'aniversari amb un dels meus actors/escriptors/comediants preferits: Larry David.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada