Tenia 10 anys la primera vegada que vaig tastar un cigarret. Estava jugant a cartes amb alguns familiars i recordo agafar-l'hi a la meva tieta. És clar que no em va agradar gens ni mica i vaig pensar que no ho tornaria a fer mai més.
Dos anys després, però, ja havia començat a parar atenció als paquets de colors cridaners cada vegada que havia d'anar a l'estanc a comprar el diari. Em vaig aprendre tots els noms de les marques que hi venien.
Un dia vaig comprar un paquet de cigarrets a la màquina d'un bar, malgrat que hi havia un anunci on s'indicava clarament que no es podia vendre tabac a menors d'edat. Tot i així, ningú va cridar la meva atenció.
De totes maneres, aquella aventura va durar poc, ja que la segona vegada que ho vaig fer em va sorprendre la meva germana. Em va reganyar tant que se'm van llevar les ganes de fer-ho per molts anys.
No obstant això, quan vaig marxar de casa a 19 anys, vaig tornar a tastar els cigarrets. Primer era un hàbit ocasional, sobretot quan sortia de festa els caps de setmana. Era, però, un adult i freqüentava ambients amb més fum (els companys de pis, la facultat, els amics) en comparació a quan era més petit. De fet, ni els meus pares ni les meves germanes eren fumadors. Almenys no a casa.
Quan tenia 20 anys ja fumava cada dia i l'addicció va durar fins als 30. Mai vaig ser un fumador empedreït i habitualment fumava entre 5 i 10 cigarrets per dia. Sabia que era un addicte des del moment en què, només amb 20 anys, vaig intentar deixar de fumar i no ho vaig aconseguir.
Des d'aquell moment he intentat deixar-ho tantes vegades que ja no en recordo el nombre. Alguns intents van durar des d'algunes hores fins a uns pocs dies. Tot i així, va haver-hi un parell d'intents més exitosos. Un va durar 4 mesos quan tenia 23 anys; l'altre, quan tenia 25 anys, va durar 6 mesos.
De vegades pensava si algun dia seria capaç de viure sense fum, ja que tan fàcil com era deixar-ho, ho era encara més tornar-hi. La meva experiència em va ensenyar que no pots fumar només un cigarret. Si ho fas, estàs donant la benvinguda a una fastigosa addicció. També vaig aprendre que és més fàcil recaure quan beus alcohol.
Aleshores, si vols el meu consell, oblida't de la fantasia de control. Les addiccions només poden anar a més, llevat que hi trenquis completament.
El 25 d'abril de 2014 vaig deixar de fumar en sec i sóc molt feliç des de llavors. Estic molt orgullós de mi mateix i el meu pla és continuar sense fumar. Vull que el tabac representi només una part del meu passat. Ja no és present i no el vull de cap manera en el meu futur.
Diria mentida si digués que ha estat un camí fàcil. Al principi em sentia com si hagués perdut un amic que em feia companyia sempre que el necessitava; però, de sobte, ja no hi era.
Malgrat això, l'experiència no ha estat tan difícil com esperava. És el que té l'addicció: la por pot arribar a ser molt poderosa, fins al punt d'aconseguir que no creguis en tu mateix i que deixis d'estimar-te.
Penso que la clau rau a concentrar-se en molts dels beneficis de deixar-ho, com per exemple:
- increment de l'autoestima
- millora de la salut
- menys estrès
- més diners al compte corrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada