Només Un Cigarret

Abans-d'ahir va fer 15 mesos que vaig deixar de fumar. De fet, rara vegada recordo que fumava... fins al moment en què veig algú fent-ho.

No dic pas mentida quan afirmo que no trobo gens a faltar fumar, ja que era una addicció costosa que només incrementava l'estrès, empitjorava la meva salut i embrutava la meva aparença. Aleshores, per què voldria triar-ho de nou? Per què voldria esdevenir-ne esclau?

Després de tot aquest temps sense fum només puc estar agraït d'haver recuperat la meva llibertat i per moltes altres coses positives, com ara: tenir sentit de moderació, sentir-me físicament i mentalment millor, poder olorar i tastar menjars i begudes, tenir més diners al compte i gaudir d'una vida sexual de millor qualitat.

MÉS: Sense Fum

De vegades, però, penso: què passaria si em fumés només un cigarret?

Habitualment això em passa pel cap quan estic de bon humor i en bona companyia, sobretot amb amics que són fumadors. L'alcohol hi pot jugar en contra, per la qual cosa haig d'anar amb molta cura. És molt fàcil cedir i dir: "Un no em farà res, ja no sóc addicte".
També podria passar en un moment molt baix, com quan el meu pare va morir aquest passat Roix ha-Xanà: si tothom fumava, per què no jo també?

Doncs no puc fer-ho, ja que bàsicament sóc un exaddicte. No tinc por d'admetre-ho: puc recaure si ho torno a fer.

Sé molt bé que alguns de vosaltres pensareu: per què s'infraestima d'aquesta manera?
La veritat és que no ho faig en absolut. De fet, m'estimo a mi mateix tant que és precisament per això que ja no fumo. És més, el que no faré és tornar a donar poder a una substància que farà el millor per tenir el control sobre mi des del primer minut. Així mateix, no tinc gens d'interès a controlar aquesta substància, perquè no és possible. Pensar el contrari és una il·lusió en què creus que pots controlar el tabac. Tot i així, és el tabac el que sempre té el control... Excepte si decideixes trencar la rutina. L'única manera de fer-ho és deixar de fumar per sempre. I això vol dir no fumar cigarrets mai més.

A més a més, per què voldria alimentar una sensació de gana permanent que ja no existeix en el present?

Finalment, m'agradaria que llegíssiu el següent fragment del llibre Allen Carr's Easy Way to Stop Smoking:

"... Imagina que tens la cara plena de grans. Jo t'ofereixo aquesta pomada miraculosa. Et dic: "Prova-la". Te la poses a sobre i la granellada desapareix immediatament. Una setmana després reapareix. Em preguntes: "Que en tens més d'aquella pomada?" Et responc: "Queda't aquest tub, ja que potser la necessitaràs de nou". Te la tornes a posar i, màgia, la granellada torna a desaparèixer.

Cada vegada que la granellada reapareix, s'estén més i fa més mal. Així mateix, l'interval d'aparició s'escurça més i més. Finalment, la granellada et cobreix la cara sencera i fa moltíssim mal. Reapareix cada mitja hora.

Saps que la pomada la farà desaparèixer temporalment, però estàs molt preocupat. Se t'estendrà la granellada per tot el cos? Desapareixerà l'interval d'aparició? Vas al doctor, però no et pot curar. Intentes altres coses, però res t'ajuda excepte aquesta pomada miraculosa.

Ara ja en depens completament. Mai surts si no t'assegures que en portes un tub a sobre. Si surts a l'estranger, t'assegures que en portes amb tu uns quants tubs. A més de la preocupació per la teva salut, ara et cobro 200 € per cada tub. No tens cap altra alternativa que pagar-me.

Finalment llegeixes a la secció mèdica del diari que això no només t'està passant a tu. Moltes altres persones han estat patint pel mateix. De fet, els farmacòlegs han descobert que la pomada no cura realment la granellada. L'únic que fa és amagar-la sota la superfície de la pell. És la pomada la que causa que la granellada creixi. Llavors, l'únic que has de fer per tal de no sofrir la granellada mai més és deixar de fer servir la pomada. La granellada desapareixerà per sempre en temps degut.

Continuaries fent servir la pomada?..."

Llegeix aquesta entrada en anglès.